«Així que nosaltres podem concloure que per damunt, i potser malgrat totes les teoritzacions sobre el dret a la independència dels pobles, real o suposadament supeditats a un altre poble, o a un Estat, per raons d’expansió colonial o política, o bé per l’aparició en un moment històric determinat, d’aquest qüestionament per una part d’un mateix poble; per damunt de totes les teoritzacions conegudes del dret, la consideració sobre la necessitat d’independència d’aquests neix, invariablement, del qüestionament, per part de sectors significatius dels primers, de la real dependència en què es troben, o si volem, en què perceben que es troben (que objectivament deu ser el mateix, ja que la subjectivitat d’uns, els qui se senten sotmesos, no deu poder ser d’inferior qualitat que la dels qui no ho perceben, oi?).»