|
FRAGMENT:
«Immediatament després de la mort del general Franco el novembre de 1975, es formà el Consell de Forces Polítiques de Catalunya, on comunistes i socialistes estaven en minoria. La iniciativa començà a passar de l’Assemblea de Catalunya als partits polítics, per bé que la primera encara va organitzar, tal com ja s’ha dit, algunes de les mobilitzacions més grans de la seva història. Una delegació del Consell de Forces Polítiques de Catalunya tingué una primera entrevista amb Tarradellas a París el dia 11 d’abril de 1976.
El 1976 el nombre de vagues a la província de Barcelona es duplicà comparat amb el de l’any anterior i el total d’hores perdudes per vaga es multiplicà per vuit. Al final de gener, al Baix Llobregat es declarà una vaga general i Sabadell quedà col·lapsat per una altra el mes següent. No obstant això, l’antiga consigna de vaga general política va ser deixada de banda en el mateix moment que la conflictivitat laboral assolia cotes inèdites.»
Enviar un e-mail
|
|
|
|
BIBLIOGRAFIA:
PERFIL:
Albert Balcells és catedràtic d’història contemporània a la Universitat Autònoma de Barcelona i membre de l’Institut d’Estudis Catalans, la Secció Històrica del qual presideix actualment. Entre la vintena de llibres que ha publicat es poden esmentar El sindicalisme a Barcelona, 1916-1923 (1965), El problema social agrari a Catalunya: la qüestió rabassaire, 1890-1936 (1968, 1983), Trabajo industrial y organización obrera en la Cataluña contemporánea, 1900-1936 (1974), Història dels Països Catalans (coordinada per ell i escrita juntament amb Josep M. Salrach, Eulàlia Duran, Manuel Ardit i Núria Sales, 1980), Rafael Campalans, socialisme català (1985), La història de Catalunya a debat, els textos d’una polèmica (1994), La Mancomunitat de Catalunya i l’autonomia (escrit amb Enric Pujol i Jordi Sabater, 1996), Catalan Nacionalism, past and present (Londres-Nova York, 1996), Violència social i poder polític, sis estudis sobre la Catalunya contemporània (2001), Història de l’Institut d’Estudis Catalans, I, 1907-1942 (escrit amb Enric Pujol, 2003), Breve historia del nacionalismo catalán (2004). Entre els llibres col·lectius que ha dirigit hi ha El pensament polític català, del segle XVIII a mitjan segle XX (1988) i Història de la historiografia catalana (2004). Té la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.
Llibres publicats:
El problema social agrari a Catalunya: la qüestió rabassaire, 1890-1936, Hogar del Libro, 1983
La història de Catalunya a debat, els textos d’una polèmica, Curial i Edicions Catalanes, 1994
La Mancomunitat de Catalunya i l’autonomia, Institut d’Estudis Catalans, 1996
Violència social i poder polític, sis estudis sobre la Catalunya contemporània, Editorial Pòrtic, 2001
Història de l’Institut d’Estudis Catalans, 1907-1942, escrit amb Enric Pujol, Editorial Afers, 2003
Breve historia del nacionalismo catalán, Alianza Editorial, 2004
|
