«Ai, que fotut, que em trobo com una llesca de jambon de pasma a-nihilista entre el picó antifranciscà del Vell Miquelònius, del vel de les aures Bast(i)ó, i el fuet constrictor i prescriptiu de l’Absalom de les Absoltes Absolutes, Fuck post mortem de la donzella de les mitenes. Que poca-solta he estat, d’escapar-me del meu càlid refugi gòtic i godoèsic, per fer-me malveure més que mai de panxamelindrosos i escaldats d’ullera. Ai, ai, múrid paridor de monticles, que rebo quan atio, que ja m’escapço el nom i aviat no em quedarà ni l’ala, i no me’n puc donar les culpes sinó a mi.»