«Carmen García Ribas és la responsable de l’existència de la Maripili. Es tracta, acollint-se a la definició de García Ribas, d’una dona de qualsevol edat, que vol agradar a tothom, que lluita per ser bona en cadascun dels papers que ha d’exercir durant la seva vida, encara que això impliqui un desgast extremat físic i psíquic, i que es desmorona quan rep un missatge de rebuig o censura. Identificar el síndrome de Maripili per vèncer les actituds d’autosabotatge és l’objectiu.»
Mercè Beltran
La Vanguardia
«Les dones -assenyala l’autora- no només han d’afrontar el repte professional i cobrir les expectatives en aquest àmbit, sinó que, a més, es troben amb dificultats emocionals per gestionar l’èxit o el fracàs i fer servir els tòpics i heure-se-les amb els tòpics adquirits sobre la felicitat, la família, els diners, la parella...
»Tots som usuaris emocionals i ningú ens ensenya a ser-ho. La comunicació és l’eina. Per a conduir les nostres emocions no necessitem un especialista, perquè no parlo d’emocions patològiques, sinó de comunicació. Quan comuniques amb por et converteixes en un ésser submís, quan ho fas sense por, sedueixes.»
Retalls de premsa
El 'síndrome de Maripili' 
Tengo un Ferrari, ¿y qué? 
Semáforo verde | Aprender a ser líderes... en femenino 
"Para liderar, las mujeres han de aparcar el 'cariñómetro" | ¿Quién tiene miedo de no ser querido? (El Economista)
