«Aquest és un llibre, benvolguts lectors, i lectores, Déu em perdoni, fet des de la mala fe i el ressentiment. Jo era, jo vaig ser kumbaià. És més, mai no he deixat de ser-ho. M’he transvestit de punk, de postmodern, de mod i del que sigui per evitar que algú vegi el meu esperit kumbaià, però ha estat inútil. Aquest llibre n’és la prova fefaent. Sóc, simplement, un kumbaià ressentit. Jo sabia i intuïa millor que ningú quina era la mística del kumbaisme. Voluntat de poder. L’amor al proïsme, sí, com a baula per on s’escola el desig de control mental i la subordinació a la nostra casta de monitors i assistents socials que ens perdonen la vida i ens guien cap a la mort mentre canten, mentre cantem, com les sirenes, que un altre món és possible.»
Oriol Malló
Retalls de premsa
Kumbaià, Déu meu... 
