L’amor és un dels temes més importants de la lírica de tots els temps, si no el més important. L’amor ha donat la paraula a poetes, trobadors, homes i dones de tots els temps i de totes les edats i forma part de la memòria popular i personal.

Aquesta memòria col·lectiva es va plasmar durant l’edat mitjana quan trobadors i trobadores cantaven els amors de prínceps, reis, comtesses, dames i cavallers… uns amors que de vegades es veien malmesos per batalles, traïcions i malifetes.

Berenguer de Palou, Cerverí de Girona, Francesc I de França, Anna Maria de Llombardia, comtes catalans i reis d’Aragó conviuen en aquestes planes amb donzelles i soldats, que ens expliquen tant festes d’enamorats com històries de desenganys i mals d’amor.

Una breu selecció d’alguns dels més representatius poetes catalans contemporanis, com Joan Maragall, Joan Salvat Papasseït, Marià Manent, Salvador Espriu, J. V. Foix, Clementina Arderiu, Carles Riba, M. Àngels Anglada, Maria Mercè Marçal, Pere Quart o Marta Pessarrodona, tancarà aquestes paraules d’amor.

Com assenyala Marta Pessarrodona mateix al pròleg, «estem davant d’un tast, d’un pròleg, d’un aperitiu per a lectures successives que, de moment, crec que ja obre la gana per allò que és important, la poesia i lírica. Perquè de lírica, sempre n’hi ha hagut i, gosaria dir, sempre n’hi haurà. Canviarà la vaixella, però sempre exigirem la menja. Sempre exigirem l’amor, com bé va dir Éluard, i hi va afegir la poesia. Aquesta antologia ho prova».